Més de 100.000 vots ignorats

Si qualsevol país sud-americà negués el dret de participar en el parlament a la quarta força política, seria ràpidament titllat de poc menys que dictatorial. “És una vergonya”, dirien intel·lectuals i mitjans de comunicació, “són representants del poble escollits democràticament”. Que n'és de fàcil veure la palla en l'ull aliè i, en canvi, com ens cou reconèixer-la en el propi! O es que és gaire democràtic anular candidatures a dit perquè no agraden a l'ultranacionalista govern espanyol, tot acusant-les de fer-li el joc a ETA? Mai cap prova no ha vinculat un membre d'ANV o de D3M a la banda armada, ni cap informe ha certificat que aquestes sigles financin activitats terroristes. Llavors, amb quin objectiu s'invalida una opció política compartida per un ampli espectre de la societat basca? Crec, sincerament, que amb l'únic objectiu d'inutilitzar una sortida política per al conflicte que viu Euskal Herria des de fa més de cinquanta anys. Avui, més de 100.000 persones han vist ignorada la seva veu i vulnerat el seu el dret a exercir el vot. Han estat apartats del “joc democràtic” perquè la seva manera de pensar, senzillament, no agrada. En la meva opinió, el règim d'un Estat es va construint poc a poc amb les polítiques que executa. Així, les lleis són el fidel reflex del tarannà d'un govern, en un moment on els discursos polítics i els programes dels partits són paper mullat. És una vergonya que un Estat que il·legalitza maneres de pensar mitjançant la Llei de Partits, es consideri “democràtic”. Com pot ser “el poder del poble”, quan les decisions d'aquest són deliberadament ignorades? Es sorprenent, en canvi, la permissivitat i tolerància del Govern espanyol amb d'altres formacions polítiques que també utilitzen la violència com a eina, especialment aquelles que llueixen en la seva ensenya un enorme jou travessat amb fletxes. Reminiscències d'un passat massa present potser?