Avantítol: Reconeixement de l’URL al “rei dels periodistes”
Kapuscinski: “Hem de lluitar contra la contaminació de les relacions humanes”
Subtítol 1: El reporter polonès investit Doctor Honoris Causa
Subtítol 2: Una infantesa marcada pels horrors de la Segona Guerra Mundial
Va entrar capcot a la sala, protegint-se tímidament de la fervent expectació que la seva visita havia aixecat entre alumnes, professors i, fins i tot, personal administratiu. Ni un espai desocupat a l’enorme auditori. Ningú no volia perdre’s la investidura del mestre i referent de l’exercici periodístic per, no una, sinó diverses generacions de reporters. “Ens congratula, en nom de l’Universitat Ramon Llull i de tota la institució universitària catalana, nomenar Doctor Honoris Causa a Ryszard Kapuscinki”, va pronunciar visiblement emocionat el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras. Una munió de flaixos van acompanyar el guardonat en el seu trajecte a l’escenari, entre els aplaudiments sincers i prolongats del públic, que va romandre dempeus fins que Kapuscinski va prendre la paraula. “Gràcies. Pel guardó, per la càlida acollida. Gràcies. És una bona notícia veure avui tantes cares joves, deleroses de creuar les portes de la facultat i esdevenir reporters. La nostra és una professió difícil. Aviat podeu trobar-vos cobrint l’horror d’una guerra. Totes les guerres són iguals, totes neixen del fanatisme i la supèrbia. Ningú que n’hagi viscut una és capaç d’oblidar. Però cal sobreviure. Sobreviure i donar testimoni perquè l’horror no es repeteixi. Hem de lluitar contra la contaminació de les relacions humanes”. L’emotiu discurs va calar aviat entre l’alumnat, que absorbia astorat cada paraula amb què el periodista polonès relatava la seva dura infantesa, marcada per la Segona guerra Mundial . A la sala, només la remor de la veu profunda i greu de l’autor de Viatges amb Heròdot, trencava el silenci. Quan va acabar el discurs, l’audiència va restar encara un minut en silenci, abans de irrompre de nou en un sorollós aplaudiment. Tot plegat un càlid i merescut reconeixement a un dels reporters més prolífics del segle XX.
Kapuscinski: “Hem de lluitar contra la contaminació de les relacions humanes”
Subtítol 1: El reporter polonès investit Doctor Honoris Causa
Subtítol 2: Una infantesa marcada pels horrors de la Segona Guerra Mundial
Va entrar capcot a la sala, protegint-se tímidament de la fervent expectació que la seva visita havia aixecat entre alumnes, professors i, fins i tot, personal administratiu. Ni un espai desocupat a l’enorme auditori. Ningú no volia perdre’s la investidura del mestre i referent de l’exercici periodístic per, no una, sinó diverses generacions de reporters. “Ens congratula, en nom de l’Universitat Ramon Llull i de tota la institució universitària catalana, nomenar Doctor Honoris Causa a Ryszard Kapuscinki”, va pronunciar visiblement emocionat el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras. Una munió de flaixos van acompanyar el guardonat en el seu trajecte a l’escenari, entre els aplaudiments sincers i prolongats del públic, que va romandre dempeus fins que Kapuscinski va prendre la paraula. “Gràcies. Pel guardó, per la càlida acollida. Gràcies. És una bona notícia veure avui tantes cares joves, deleroses de creuar les portes de la facultat i esdevenir reporters. La nostra és una professió difícil. Aviat podeu trobar-vos cobrint l’horror d’una guerra. Totes les guerres són iguals, totes neixen del fanatisme i la supèrbia. Ningú que n’hagi viscut una és capaç d’oblidar. Però cal sobreviure. Sobreviure i donar testimoni perquè l’horror no es repeteixi. Hem de lluitar contra la contaminació de les relacions humanes”. L’emotiu discurs va calar aviat entre l’alumnat, que absorbia astorat cada paraula amb què el periodista polonès relatava la seva dura infantesa, marcada per la Segona guerra Mundial . A la sala, només la remor de la veu profunda i greu de l’autor de Viatges amb Heròdot, trencava el silenci. Quan va acabar el discurs, l’audiència va restar encara un minut en silenci, abans de irrompre de nou en un sorollós aplaudiment. Tot plegat un càlid i merescut reconeixement a un dels reporters més prolífics del segle XX.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada