Reportatge Euskadi

AV:Els primers passos del nou Govern de Lakua

L'Esquerra Aberzale, al punt de mira de Patxi López

S1: El nou lehendakari dirigeix les seves ires contra el col·lectiu de suport als presos

S2: L'Ertzaintza denuncia famílies per penjar al balcó fotografies i banderoles

Poc abans d'erigir-se nou lehendakari de la Comunitat Autònoma Basca, Patxi López va declarar que no permetria “cap espai d'impunitat, en democràcia, per als qui donen cobertura, aplaudeixen o justifiquen la violència”. L'objectiu, va dir, és “eliminar les referències al terrorisme com un conflicte polític”. El terrorisme al qual es refereix és l'activitat del grup armat ETA i el conflicte -suposadament inexistent- és el que enfronta, des de fa més d'un segle, l'Estat Espanyol amb la part sud d'Euskal Herria.

Ara, un cop investit, Patxi López està disposat a complir una de les principals promeses que va fer durant la campanya electoral: treure dels carrers les referències a ETA, als seus presos i a l'Esquerra Aberzale en general -més d'un 10% de la població-. Va començar pel que ell mateix havia denunciat com a “mur de la vergonya”, a Arrasate, durant la commemoració del primer aniversari de l'assassinat de l'ex-regidor del PSOE, Isaías Carrasco. Allà, va declarar, en referència a les 18 fotografies de presos penjades en una valla al bell mig del poble, que “aquests retrats són un insult permanent a la memòria de les víctimes”. Cinc dies més tard, l'Ertzaintza -policia autonòmica basca- les retirava. També han desaparegut les fotografies que “ornaven” l'Ajuntament i els carrers de feus tan tradicionalment aberzales com Hernani, Zaldibia, Urduliz, Azpeitia o Errenteria, tot i que subsisteixen encara a localitats com Oiartzun o Durango.

La creuada per invisibilitzar el suport als i les preses ha afectat, fins i tot, a les banderoles estampades amb el mapa d'Euskal Herria i dues fletxes vermelles, que demanen el retorn dels represaliats bascos, dispersos per tot l'Estat Espanyol. Patxi López ha fixat el punt de mira amb especial intensitat a Donostia, on diverses famílies denuncien que l'Ertaintza es va presentar al seu domicili de matinada, amb la intenció de retirar unes banderoles que exigeixen la llibertat de Jon Aginagalde, que ha complert recentment 25 anys de reclusió. Araceli Aginagalde, germana del pres, explica indignada fins a quin punt les van espantar a ella i a la seva mare els 4 agents encaputxats, que van picar a la seva porta a dos quarts de cinc tocades. Duien a la mà una ordre del Departament d'Interior de Lakua per retirar la banderola en suport al seu familiar i, davant la negativa de les dones a obeir-la, les van denunciar per “possible enaltiment del terrorisme”. “Com poden considerar delictiu el fet de tenir una fotografia del teu germà al balcó? No tenen vergonya ni escrúpols”, em diu en un gairebé indesxifrable euskera. L'acompanya la Loren, dona del dirigent de Batasuna empresonat Joseba Álvarez, que també va patir una intempestiva visita de la policia amb la mateixa fi. “Van començar picant a unes sis o set cases i la resta de la gent va treure les banderoles per por a ser denunciats. Un parell de valents encara aguantaven fins ahir, però ja les han retirat”, explica. Actualment hi ha unes 760 persones represaliades per la causa basca, persones amb cara i nom que suposen un dels eixos d'unió entre els diferents sectors del nacionalisme euskaldun. I segons la Loren, l'objectiu del nou executiu és, precisament, acabar amb aquesta referencialitat que té el col·lectiu. “Volen treure els presos del carrer per deshumanitzar-los, perquè se'ls deixi de veure com a fills, pares, mares o germans i passin a ser un concepte abstracte”.

A Biscaia, el canvi en el govern de Lakua no s'ha deixat sentir encara a l'interior de les cases, però si en les concentracions que els familiars de presos realitzen des de fa dècades. Barakaldo i Galdakao són dues de les poblacions on l'Ertzaintza ha amenaçat als concentrats per dur fotografies. La Mariví Ortega, membre d'Etxerat -associació de familiars de presos i preses polítiques- afirma que ja els han advertit que “a la propera ens envien a l'Audiència Nacional”. Tot seguit, em mostra una imatge del seu fill Jon, empresonat a Salamanca, per accions de kale borroka. En Jon, a qui tothom anomena pel cognom, “Krespo”, té per davant una condemna de 65 anys, dels quals n'ha complert 7, malgrat que no té delictes de sang ni ha estat d'ETA. Li pregunto què farà quan ja no pugui dur la foto del seu fill a la concentració de cada divendres davant l'Ajuntament i torça el gest, amb enuig. “Si ens prohibeixen portar les fotos ja ens inventarem alguna cosa. Ens farem samarretes amb les cares dels nostres fills, a veure si tenen nassos de denunciar-nos”, em contesta.