Vis a vis amb la musa

Per si algú es motiva, un relat que està penjat a Relats en Català. Per mi, aquest escrit és un manera de conservar vivències personals totalment tergiversades. I és que aquesta és la gràcia de la ficció, que -al contrari que en un article periodístic- no et poden retreure que el que escrius no va passar exactament així.



Cinquanta caputxes sota el cel estelat

"Milena se sap observada i es remou a la cadira. Els ulls grans i foscos de Lluís aviat penetraran en el seu coll si continua mirant-se-la així. Ningú més en la sala sembla haver-se'n adonat. Ni tan sols Aitor, el company de Milena, concentrat en l'home menut i gairebé calb que fa ús del seu torn de paraula. L'home és president de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Plaça del Sol i llegeix un comunicat de suport de la seva entitat, en front del desallotjament de la casa on estan celebrant l'assemblea. L'espai, okupat des de fa tres anys per Aitor, Milena i un parell de joves més, està condemnat a ser abandonat de nou. La sentència del jutjat, que Aitor guarda a la butxaca, ho diu ben clar: demà passat els desallotgen. Peti qui peti. També hi diu que els donen aquesta setmana per treure'n les seves coses. Guaita què generosos."

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=915911